Boicot 92: Com hem arribat a aquest punt?

Hola a tothom,

La veritat és que no puc estar més d’acord amb tu. Em sembla que has explicat molt bé el que pensem (sentim) tots els que hem viscut les diferents etapes del 92. Jo personalment crec que el 92 va deixar de ser el nostre 92 el dia que el Paco i el Jose el van traspassar. L’essència del que era el 92, així com el nostre estatus “d’amics de la casa de tota la vida”va desaparèixer del dia a la nit. Es van acabar les nits dels divendres fins a les 3 del matí tancats a dins amb les persianes baixades. Es va acabar la complicitat amb els propietaris. En definitiva, es van acabar tots els privilegis que ens havíem guanyat a pols tarda rera tarda, nit rera nit, festa resta festa i sopar rera sopar. Vam passar de seralgú especial a ser uns clients més i punto.

Això no és ni bo ni dolent. Es simplement una realitat. El problema o poder el nostre error ha estat associar els bons moments al 92 amb el lloc físic, és a dir, amb el bar. Enlloc d’adonar-nos que el que feia especial el 92 era la gent, el tracte rebut i com ens sentíem allà dins. El lloc continua sent el mateix tret d’algunes reformes dutes a terme, però la gent a darrera la barra ha canviat i la relació que tenim amb ells no és la mateixa que teníem amb el Paco i el Jose.

Han pasta ja uns anys des de que el traspàs es va produir i nosaltres hem seguit anant-hi tot i no haver-hi estat tan agust com abans. Poder per nostàlgia o per vagueria de no buscar un altre lloc nou o perquè tampoc hi estàvem pas tan malament. Però últimament i especialment cada 15 dies (com ahir nit i aquest punt és el que realment marca la diferencia) la situaciós’ha tornat molesta. Hi ha una deixadesa manifesta per part d’una de les parelles propietàries. No estan interessats pel que nosaltres (el client en definitiva) vol. Tot són presses per sopar ràpid I fer-nos fora ho abans possible. El cas més flagrant va ser el que tu comentes va passar ahir a la nit. Tu vas demanar 5 quintos més que no ens van servir. Ells van respondre que no t’havien sentit. Jo això no m’ho puc creure. Especialment quan tu et vas aixecar, vas anar a la barra i els ho vas demanar. Jo crec que més aviat es van fer els sords perquè sabien que si ens servien els quintos ens quedaríem almenys mitja hora més. Aquest no és el primer cop que passa una cosa semblant. Però em sembla que això ja és la gota que vessa el got.

No considero que haguem d’aguantar ni aquest tipus de servei ni de tracte. Crec que ha arribat el moment de fer alguna cosa al respecte i això que comentes de trobar un altre lloc per anar a sopar em sembla molt bé.

Finalment voldria remarcar que aquest tracte tan negligent que hem rebut i que ens ha fet arribar a aquest punt, només l’hem rebut per part d’una de les dues parelles propietàries. Concretament la que era al 92 ahir al vespre. L’altra parella són unes bellísimes persones tant ell com ella, i tot i que no hem arribat als graus de confiança que teníem amb el Paco i el Jose, la relació sempre ha estat francament bona.

<!–[endif]–>

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

Deface, sense que serveixi de precedent, en aquesta ocasió i pel que fa a aquest tema tens tot el meu suport.

<!–[if !supportEmptyParas]–>