Allò que semblava tant i tant lluny cada cop és mes aprop, i es que a partir del 2000 han canviat moolt les coses , entre la gran majoria de nosaltres.
– Primer va venir la parella estable , la fi de les juergues del cap de setmana 🙂 i malauradament per alguns aixo va significar desapareixer per a dedicar tot els temp a la parella.
– Despres va sorgir un nou tema de conversa que no volia acceptar ni tant sols plantejar : Les hipotèques i els pisos !!!
– En poc temps varen començar a caure comiats i casaments un rere l’altre sense parar i ara en quedem 4 sense anell 🙂
I ara en aquest 2006 com si portessim un rellotge intern va i ens posem quasi tots a fabricar nens xD
En resum , anem creixent i ens anem transformant en mega adults , i molts de nosaltres en mega currantes que espero que no acabem com aquest d’aqui xDD … de fet jo portu un ritme ultimament q telaaa aixi que si em veieu fent algu aixi foteu-me un toque jeje
jajajaja!!
ostres no t’imagino així amb l’Eva eh!!
El temps passa i ens hem d’anar acoplant a ell, tot va masa ràpid.
A mi em vindrà tot de cop, coneixeré a una noia, em tocarà pagar l’hipoteca a 70anys amb un 10.7Euribor i tindrem 4 fills, tot aixó en 2 anys eeeh!!
pues ja t’ho pots imaginar pq és trist però és així… la de vegades q li he volgut agafar el mac i el telefon i tirar-los pel balco!! hauria d’estar prohibit emportar-se la feina a casa o rebre trucades de feina a qualsevol hora de la nit
si voleu em quedo jo amb el mac, 😉 i ja el llenço jo !! Es veritat, la feina abarca molt temps de les nostres vides i quant tinguem temps de disfrutar de la vida ja sera massa tard… tenim masses obligacions. Jo agafaria i marxaria a una illa, a plantar tomaquets i ha viure de la terra, sense tantes necessitats impossades per les multinacionals i els bancs.
si senyor reche ben dit, jo marxaria a una illa anomenada Eivissa a palntar aspirines i vendre manualitats al mercat de de les dalies
jejejeje