Nou projecte

Nou projecte

Neix un nou grup promotor de festes a Catalunya: &grup. La primera festa serà a la discoteca de Centelles, More Music. Tindrem dj’s (rik-art, sergi macià i reche), live’s (jose vilches), gogo’s, la millor música del moment i moltes sorpreses més, tot aixo el pròxim dia 8 de desembre. En pocs dies us podrem adelantar més informació. http://andgrup.blogspot.com

Eivissa 06: "la despedida"

Tractare de resumir i explicar el cap de setmana de la diada de Catalunya a Eivissa.
Tot  va sortir tal i com varem planjear desde un principi: arribada a Eivissa al voltant de les 00h de la nit del divendres, busquem ubicació de l’apartament i sense perdre temps ens dirigim al port a buscar entrades per anar al Amnesia. Com era previsible, una nit fluixeta, deixan de banda que era la festa made in italy, es nota que estem al setembre i no es tan agobiant com  a l’agost. Musica tech-house 100×100, hi havien moments que semblava que estiguessim al Merci de BCN, pero rapidament el dj (?) s’encarregava en ficar algun tema perque aquesta sensació s’esborres de la meva memoria. 6h del mati, tancan terrassa. 6:30h tancan l’interior de l’Amnesia.
Despres de descansar al cotxe una estoneta i despres que ens fotin fora del parking (XD), ens dirigim a la platja d’en bossa, exactament a les portes del Bora-Bora. Basicament a fer temps fins les 8h que obrien l’Space. I ens varem trobar amb  una sortida de sol impressionant. Molta gent de pajareo fen el mateix que nosaltres, recuperant energies a la platja, gent fen fotos al sol… espectacular, igual que val la pena anar al cafe del mar ha veure les postes de sol, es molt recomenable anar al bora-bora al voltant de les 7h del mati ha veure la sortida.
Continue reading “Eivissa 06: "la despedida"”

Eivissa 06 part 2

Aquest cap de setmana tornem a Eivissa, la veritat es que no parem, que tindra aquesta illa….
A espera que BPM, ens informi de bars tipics d’eivissa i amb la guia de cales que ens va fer, marxarem amb la mateixa il.lusió que el primer dia.

Excursions programades:

Divendres 8, 23:55h, aterrem a l’illa. Localització apartaments situats a Sant Miquel, una població nova per mi, pero amb uns apartaments amb piscina que fan molt bona pinta i economics. Tot seguit passejada per port i anem a l’Amnesia, amb l’actuació de Smokin Jo. Alla recordarem les festes viscudes i ens despedirem d’aquesta maginifica sala.

Dissabte 9, 8:00h, entrem per la Guest List al Space, avui toca festa Matinée, llastima que no actuara Rebeka Brown, pero segur que ens ho passarem genial, fins que el cos aguanti (ultima vegades fins les 17h). També farem despedida i recordarem les millors festes de la nostra vida, per mi, a la millor discoteca del mon. Tot seguit marxarem al mercat de les Dalias a donar un volt. I a  la nit a descansar que ja toca…

Diumenge 10, 8:00h, dia lliure a Formentera i visita cultural a una illa de fang al costat de Formentera que ara no se com es diu pero a la tornada fare report ven documentat.

Dilluns 11, dia lliure per Eivissa, ruta de cales, pobles, etc. I al vespres tornem a terres catalanes.

A la tornda report clubbing i cultural.

Eivissa 06

Aquest cap de setmana uns quants em tingut la sort de poder fer una volteta per Eivissa i em disfrutat com nens, sobretot al Space.
Divendres varem sortir de Blanes-Calella direcció aeroport, amb molts nervis i amb moltes ganes de viure un altre cap de setmana per recordar tota la vida. 00h de la nit: aterrem al aeroport de l’illa blanca. Teniem un taxi esperant a la porta, bpm, tot un luxe perque no hi han cotxes disponibles de la de gent que hi ha aquest dies de vacances.
Despres de fer la volta corresponent pel port i comprar entrades per Pacha (50€ sense consumició) i que ens possessin la pulsera descompte per la festa Matinée-Space, ens dirigim al Pacha al voltant de les 3h. Segona sorpresa (la primera havia sigut el preu), no et deixen surtir en tota la nit de la discoteca, consumicions més cares que anys anteriors, saturació de gent a totes les sales, molta calor, etc. Conclusió: ultima vegada que vaig al Pacha i que em robin.
7:00h del mati, sortim del Pacha i ens dirigim, caminant, fins a Eivissa-centre a buscar autobus que ens portara a la fantastica festa Matinée-Space. Abans d’entrar, fem una parada tecnica a recuperar una mica de forçes a un bar de la platja d’en bossa.
8:45h, per fi, ha arribat l’hora d’entrar al Space. Entrem a la discoteca, que de moment es la unica sala oberta, ja hi ha mitja sala plena de gent, aixo te pinta de festival i del bo. Musica tech-house molt bona de la ma de Ior-Dee, amb la seva particular tecnica que no deixa a ningú indiferent. A partir de les 11:30h (+/-) ens dirigim a la terrassa coberta, moltissima gent, varem aguantar fins l’actuació de Rebeca Brown (13h) que va ser genial com sempre. Despres varem anar a la terrassa a l’aire lliure que hi ha tot just a l’entrada, que hi havia menys gent i estavem de puta mare (perdo!). Fins les 17h de la tarda !! Els peus encara em fan mal…. Pero a valgut la pena. Per cert, si aneu a Eivissa aquest any, no us podeu marxar sense passar una estona per la platja del Bora-Bora, han obert un xiringuito nou (Locomotive) que hi ha un ambient durant tot el dia que us animara per continuar una estona mes de festa…
Ara toca Mykonos i al  septembre tornarem a fer una escapadeta a Eivissa. Una despedida del mon nocturn, per la porta gran. Bones vacances !!

Noves confirmacions Monegros 2006

Nuevas confirmaciones Monegros 2006
Dave Angel
Valentino Kanzyani
Hardfloor –live
Kenny Larkin
Mark Broom
Apparat –live
Heartthrob -live
SCSI-9 –live
Dean Coleman
Patrick Pulsinger Tues best-horoscope.com might contain a break-up or subtle, buried alienation.
Kettel –live
An Der Beat –live <<<———Atenció!
The Novamen
Alek Stark
DJ Ino & Johnny Def
Anorak –live
2 Pias DJ’s
Mikel Teba
Luis Lles
Borja Malet
Bliss Brothers

Viernes 18 de mayo de 2001 (Javier Blánquez) para el “mundo.es”

Le llamaban Sideral

Hace unos siete años, Barcelona era mucho más cateta que ahora. Vamos, no se pueden ni comparar. Una Barcelona que no se sabía muy bien lo que escuchaba, pero que tenía claro que lo electrónico que venía de fuera era como una transmisión alienígena, rara y en clave. Una Barcelona que aprendía a ser indie pero que no quería bailar. Una Barcelona que tenía un festival llamado Sónar, aunque la gente no se pegaba por ir, todavía. Pero una Barcelona que, gracias a Dios, albergó un club llamado Nitsa.

Alto, desgarbado, con un peinado imposible, carisma entre la juventud guay y atractivo para las nenas: en la cabina pinchaba Sideral, cantante de un grupo ya extinto llamado Peanut Pie (fugaz promesa indie con un único elepé homónimo publicado en 1996) que, sin tener ni idea de mezclar, educó a una nueva generación. Eran sesiones de instinto y caos, de electrónica y pop, de house y guitarras. De Aphex Twin y Underworld. De Orbital y techno de Detroit. Allí Barcelona aprendió a bailar; Sideral se convirtió en un símbolo de la modernidad condal, el primer gran gurú de la cultura de club y el espíritu de una nueva manera de entender la música. Se erigió en guía para mucha gente.

Y ahora saca su debut, Science Fiction Sessions (Satélite K), un disco mezclado, doble, que demuestra que ha progresado, ha aprendido y sigue conservando ese aura de dios de las pequeñas cosas. «Me considero un DJ representativo de Barcelona. Sé que sólo se me conoce a nivel local: en el resto de España no saben ni quién soy. Pero muchos DJs nuevos, gente que venía a verme, que se lo pasaba como nunca, tienen algo mío, ese gusto por la melodía, por la sesión imprevisible».

Aleix Vergés (Barcelona, 1973) entró en este mundillo por puro accidente. Se dejaba ver por los sitios y un día le llamaron para pinchar en un club nuevo que se iba a llamar Nitsa y que con los años sería uno de los mejores, por no decir el mejor, de España. «No me da vergüenza reconocerlo: al principio no sabía ni que era posible mezclar dos discos. Yo ponía uno detrás de otro, pero un día vino Darren Emerson, de Underworld, y me di cuenta de que se podían hacer muchas cosas. Empecé a practicar en el club, y me silbaban porque era muy malo».

Pero acabaron aplaudiéndole y admirándole, Sideral vivió más de los 15 minutos de fama reglamentarios y sus andanzas le transformaron de persona en personaje. Tiras cómicas en la prensa independiente, nombre de uso común e incluso una novela (la deleznable Extrañas Criaturas de Jo Alexander) inspirada en parte en su silueta. «Sideral se transformó en un personaje y eso me afectó mucho. Estaba desorientado, ya no sabía quién era, si Aleix o Sideral, y llegué a perder los papeles en más de una ocasión. Pero todo eso ya pasó».

Pinchando en casa del señor Bono. Aquello pasó porque Sideral está en un nuevo estadio vital. Desvinculado de la cabina de Nitsa desde hace ya varios años, ahora se sigue curtiendo en clubes como Discothèque, Salsitas o Mond, pero también en el extranjero, y es que no en vano disfruta de una residencia mensual en The Kitchen de Dublín, un lugar que no tendría nada de particular si no fuera porque es propiedad de Bono, el líder de U2.

«Soy el único DJ de Barcelona que sale regularmente a pinchar fuera. Eso oxigena mucho: conoces otras culturas, otros públicos. La primera vez que estuve en The Kitchen tuve miedo, me ocurrió por sorpresa y la presión era excesiva. Pero todo fue bien, como hasta ahora. Por cierto, a Bono no le he visto mucho». Su debut discográfico trae ahora un disco de pop electrónico y otro de house oscuro, combinación que le define de manera bastante certera. Y la leyenda, pese a la actual proliferación de DJs como si de hongos se tratara, sigue de su parte.
Continue reading “Viernes 18 de mayo de 2001 (Javier Blánquez) para el “mundo.es””