Que penso de M2

Poca cosa puc dir després d’explicar-se com ho ha fet el sr. Rechito.
El cami va ser com cada any, anar il.lusionadet i més animat que totes les coses i tornar exhaust, rebentant i mig mort.
Dels companys de viatge em quedo amb les cares, les expressions i la festa que és van fotre el Quim i el Killian. Havia sortit amb ells varies vegades però fins aquest Monegros no els  havia vist gaudir i disfrutar tant amb la música. A més de trobar-se “como peces en el agua” ja que van fer més amics que ningú, creo que batieron el record de hacer amigos en un festival de techno, vigente desde 1995. De l’Olga només puc parlar maravelles, és una excel.lent persona i realment guapa, a més de ser una snow-girl cosumada:p
Estic d’acord en tot amb el Reche, bueno casi en tot, discrepo en la vessant musical. Realment tampoc és discrepar, crec que és un altre punt de vista. Abans d’aquest M2 havia estat en 3 Monegros i fins a aquesta primera edició del festival d’hivern no m’he donat compte de que aquest si que representa l’autèntica essència pura i dura del techno, m’explico.
En les anteriors edicions dels Monegros les sessions estaven més estructurades, en quant als horaris i als continguts musicals. A primera hora et possaven gent que, teóricament, era més suau i t’acabaven el festival amb el girat de turno. Tot aixó és molt relatiu i discutible, ja ho sé.
En M2 desde el primer fins l’ultim dj que vam veure l’estructura musical va ser la mateixa, techno pur i dur desde que vam arribar fins que vam sortir. Sense cap moment de descans durant les sessions i sense cap progressió en la mateixa. Jo no dic que sigui ni pitjor ni millor M2 amb Monegros, simplement que el primer si que és un festival techno de veritat. No sé si Monegros ho han vengut sempre com el festival del techno por autonomasia, però jo no ho crec així. Crec que més tipus Sònar, per entendre’ns, una mica de tot per abarcar a més gent, on pots escoltar desde  house a rap, funky, hip-hop….
Sincerament no em va agradar la musica. Em van sobrar moltes hores de techno i em van faltar més musica “techo-light”. Ho sento però tampoc vaig  trobar els Front 242 ni Ladytron del meu agrat. Suposo que anava predispossat a escoltar uns Front 242 com a New Order i una Ladytron com a Moloko.
Tota la resta, un 10. Instal.lacions, só, barres, serveis, cambrers, preus de les begudes….de primera.
Crec que ja està, que no em deixo res. Potser hem estat enganyats tants anys amb els Monegros i en els han estat venent com el festival de festivals en quant al techno i potser per aixó m’ha dafraudat una miqueta en l’aspecte musical, però m’ho vaig passar de conya i va ser irrepetible.
Irrepetible o sigui que no hi ha res igual, irrepetible o sigui que no hi ha res comparable. Ho dic per les tipiques discusions y critiquitas de la gent Matinera. Sona a tòpic però fins que no hi vas i no vius tot el que comporta el festival no ho entens.
Res més. Com que mai es pot dir de esta agua no beberé y como que dos tetas tiran más que dos carretas crec que la próxima vegada que em vegin pels Monegros no serà fins que un parell de carretas m’obliguin a anar-hi
Em retiro del desert, deixo la meva pulsera monegril i la meva placa sobre la taula……..

mutek,
she’s so far away from me, unattainable, but i don’t surrender