Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.
I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.
A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.
Si volíem TGV,
esperar vint anys és massa.
I ara, a més, fot-hi calers
perquè si no pel Prat no passa!
A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.
És Piqué i és Maragall
com l’Aznar i el Zapatero:
l’un, falangista al capdavall
i l’altre, aspirant a torero.
Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.
Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!
Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens espremen fins al fons.
I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s’ho munten
no hi tindrem mai res a fer.
I a l’Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.
L’any 2005 en farà trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l’Empenta,
empenyeu els catalans!
AQUESTA ORACIÓ L’ESCRIGUÈ EL REVEREND T. LAZZA